Qui ho havia de dir?

Un ésser viu, tan petit que no el podem veure, simple i fins i tot ridícul. Però que ha aconseguit parar el mon sencer.

32 dies ja de confinament a casa.

Nosaltres, acostumats a viure envoltats d’alegria, de gent divertint-se, jugant, rient,.. rodejats sempre de color, musica i diversió, se’ns fa molt estranya aquesta situació, però tenim molta confiança en que ens en sortirem. Cal quedar-se a casa, evitar contagis i protegir a les nostres persones més vulnerables. Perque un cop passi tot, que passarà, us volem tornar veure com ompliu els carrers, perque els carrers sempre seran de la gent, de la bona gent que gaudeix en família del sol, del aire, i de la llibertat que ens dona la felicitat.